Som esclaus del cos?

Fa un temps, vaig llegir en la universitat un l’article de Jorge Bucay publicat en el Levante, anomenat Cuidar el cuerpo. Bucay explica la situació en la que es troba el món occidental respecte al cos, i continua amb un conte que, en la primera lectura et penses que no forma part del text, però després de la relectura, te’n adones que porta inclosa molta informació. A continuació, vaig a realitzar un anàlisis de les principals idees que es poden extraure.
En la societat actual, els productes i servicis relacionats amb l’estètica del cos s’han posicionat com a un sector econòmic molt important. Perseguim un cos model, un prototip que representa la vida sana i la imatge perfecta i ens proporciona més confiança i autoestima, així com, major acceptació per part de la societat. Per tal d’aconseguir els nostres objectius, consumim productes estètics i dietètics i acudim a la extensa varietat de centres i professionals especialitzats. Aquesta conducta, en molt casos es una forma de esclavitud, ja que com a conseqüències d’aquesta persecució s’han desenvolupat gran varietat de malalties, addiccions i abusos de la cirurgia. A més, estem donant prioritat a la imatge superficial del cos davant de cuidar l’ètica i els valors humans. També, mesclem conceptes de salut i bellesa, ja que una persona pot tindre una bona imatge i no estar saludable. Amb tot açò, no vull dir que no és important cuidar el nostre cos, però es necessari fer-ho tant per dins com per fora, amb dedicació, cura i esforç. La pressió que exercim per la valoració constant que fem sobre els que ens envolten i sobre nosaltres, fa que cuidem banalment aspectes de l’ànima. No només val decorar l’exterior com si fórem un cotxe, sinó cal cuidar tots els aspectes del cos. Segurament, és qüestió de prioritats.

En el conte, l’autor parla de dos pobles, l’un sofreix incendis menys devastadors que l’altre, gràcies a l’ús d’un clarí que prevé i avisa als habitants abans de l’expansió del foc. Un dels poble, va intentar copiar el sistema del poble veí comprant un clarí per avisar els seus habitants,però el problema no es va eliminar ja que ningú sabia fer-lo sonar. El missatge que podem extraure és que els incendis representen els problemes relacionats amb el cos i el clarí el instrument divulgador. Aquest permet fer conèixer a tota la societat l’existència d’un problema, es a dir, el clarí té la funció de conscienciar i prevenir . En alguns casos, la societat no sap utilitzar els instruments divulgadors per a avisar de l’existència d’un problema relacionat amb el cos, o simplement no se’n adona que existeix, i per tant, les conseqüències són molt més devastadores que amb una anticipada prevenció.

Per concloure, m’agradaria destacar que l’autor pretén amb el text exposar i conscienciar el problema del culte al cos i fer una crida als professionals del sector per a que divulguen informació i previnguin el increment d’aquesta situació, ja que cal reflexionar per a alliberar la societat d’aquesta mena l’ esclavitud.