HISTÒRIA D’ALBERT

Albert es un xiquet de 14 anys que viu en la ciutat de Valencia. Va a l’escola tots els dies, encara que no li interessa massa el que li ensenyen. Sap que és important formar-se per aconseguir un bon treball, però fins ara no ha mostrat ningun interès en les seves notes, només li agrada la classe d’educació física. Li agrada aquesta assignatura perquè és més divertida i gaudeix de fer exercici amb els seus companys. Ell es sentís identificat amb el professor d’educació física, ja que li agrada molt com els fa treballar en equip i fa que les normes en els jocs es complisquen. Alguna vegada l’han sancionat durant la classe, ja que el seu entusiasme ha provocat algunes situacions agressives. Però aquesta pràctica li fa sentir sensacions positives i el motiva a esforçar-se al màxim. Una de les seues aficions és el futbol, el seu jugador favorit és Xavi Hernández. De ell admira la seva capacitat de treball i la seva visió de joc. Quatre dies a la setmana va a entrenar i li dona prioritat als entrenaments abans de fer els deures, ja que són avorrits. Albert diu que fa el màxim del mínim, es a dir, fa el necessari per a passar de curs però no s’esforça per destacar. En casa, els seus pares i germans li diuen que aquesta actitud no es bona, però ell pensa que es el millor, que es un “crack”. Entre els seus amics és popular, pareix que ara entre la joventut el ser un tarambana és una condició per a caure bé. Quan li diuen que trobar treball és difícil riu, pareix que no s’heu acaba de creure i no vol reflexionar sobre el tema. Es un xiquet amb bones intencions però ajuda molt poc en casa, menja sempre en el sofà i no posa massa interès en el seu aspecte físic. Els seus amics són ara més importants que la seva família. Els seus pares intenten educar a Albert el millor possible, però a voltes no sabem com dir les coses per a canviar la seva manera de veure les coses.