L’extracte del llibre de Vargas Llosa és durament crític amb el deport actual. Sota el meu punt de vista, aquest text només parla del esport de competició i l’esport- espectacle. Els llicenciats en Educació Física tenim una opinió més ampla del que engloben les paraules activitat física i esport. Pense que d’alguna manera distingim aquest esport “carronyer i inhumà” que descriu l’autor, del esport recreació que fa gaudir a milers de persones dia a dia. Però, amb el que si que estic d’acord és que en la societat actual, l’esport mou grans interessos econòmics i per aquest motiu, la competició i tot el que l’envolta es porten a extrems on l’ètica i la moral no són rendibles.
El sentit original de Mens sana in corpore sano és el de la necessitat de un esperit equilibrat en un cos, no es, per tant, el mateix sentit en el que avui en dia s’utilitza aquesta cita. El poeta romà Décimo Junio Juvenal pregava als Deus implorant que li concediren qualitat de vida, benestar físic, emocional i també mental. Aquesta prega, no està basat en riqueses materials sinó espirituals. Aquesta creença també té fonaments en la sentencia bíblica de que el cos és el temple del Esperit Sant, el qual diu que l’home no deu donar el cos al plaer i als delits de la carn sinó que deu buscar en les coses de dalt, es a dir, en les coses celestials o espirituals.
Per un altra banda, el sentit actual segons l’autor és que l’esport fica obstacles per al desenvolupament de l’esperit esportiu, la sensibilitat i la imaginació i, per tant, el plaer, així com la consciència i la llibertat de l’individu. A més, existeix una forta fixació per la victòria, el record, la medalla i desqualificar els adversaris per damunt de tot, i crea esportistes antisocials, mediàtics, psicòpates amb el esperit esportiu totalment distorsionat.
Després d’analitzar la lectura podem dir que hi ha una clara distorsió del concepte Mens sana in corpore sano. El que prima en aquest esport que l'autor descriu és el resultat, independentment del procés que es tinga que dur a terme. Aquesta situació provoca que estiguem abocats a un esport agressiu i sense ètica. Per tant, estic totalment d’acord amb Vargas Llosa però cal matiçar que aquesta situació es dona fonamentalment en l'esport espectacle, ja ha abandonat el que és el concepte de l’oci per a formar part del negoci.
No hay comentarios:
Publicar un comentario