Què és l’educació?
El següent assaig pretén fer una reflexió personal al voltant de què és l’educació, després de la lectura del pròleg i el capítol 2 del llibre El valor de Educar de Fernando Savater i les diferents reflexions dutes a terme en les classes de Teoria i Pràctica del Currículum de l’Educació Física. A través de diversos autors, anem a fer un recorregut sobre com entenen aquestos l’educació. Aquest procés em servirà per establir les meves pròpies conclusions.
Fernando Sabater, en el seu magnífic llibre, planteja l’escenari de l’educació i proporciona reflexions que van dirigides cap els mestres i el seu paper o rol com educadors. A més, posar l’accent en el compromís que té l’Estat i les institucions educatives, i concretament els educadors, en l’ensenyament als alumnes de idees com la llibertat, la disciplina, l’autonomia, la formació de la personalitat i l’autoestima entre d’altres. L’autor afirma que totes les persones som en algun moment mestres, però no tot el món pot ensenyar qualsevol cosa. A més, explica que a partir de una sèrie de capacitats tancades i mitjançant de l’experiència adquirida en el temps, podem desenvolupar una series de capacitats obertes, que són molt més enriquidores i ajuden a formar nous coneixements i la capacitat crítica.
Sota el meu punt de vista, en l’actualitat existeix una falta de planificació i inversió en l’àmbit educatiu, ja que l’ofici d’educador està totalment desprestigiat socialment. Els educadors són els que creen els fonaments educatius mitjançant els quals al llarg de la vida cadascú desenvoluparà la seva personalitat, els seus coneixements i els seus hàbits de vida. I, a pesar d’aquesta important tasca, els educadors estan mal remunerats i no conformen un punt d’interès per a la societat. El treball previ dels mestres formarà posteriorment als investigadors científics, als artistes i als polítics, no es doncs una bona educació fonamental? Aquesta qüestió ens porta cap al plantejament d’unes altres qüestions. Quines conseqüències té una mala educació? Pot educar una persona mal educada? I quina finalitat té l’educació i cap on van orientades les accions? Però, avanç de respondre aquestes qüestions, cal definir i reflexionar sobre què és l’educació.
El filòsof Pitàgores defineix l’educació com un “tremolar l’ànima per les dificultats de la vida”. Aquesta afirmació deixa entreveure que cal buscar en el fons de l’ànima per enfrontar-se als obstacles que trobem en la nostra vida. Però, que hi ha en el fons de l’ànima?. Segons Plató, “l’home que ha realitzat el procés, que s’ha educat, sofreix i es confon al trobar-se con el món superficial i sensible: els seus ulls queden com cegats por las tenebres al arribar bruscament des de la llum del sol. Però, a pesar d’això, cal que el filòsof retorni a la caverna per il·luminar a qui encara viu en l’obscuritat. L’educació és vocació per a qui ha sigut educat, és una crida que exigeix renúncia i que no accepta buscant plaer o honor sinó suportant les molèsties a favor de la superació social de la ignorància. Per tant, podem extraure d’aquestes paraules que és necessari la figura d’un educador que orienti a l’alumne per a que li mostri el camí correcte amb la finalitat d’integrar-se en la societat.
Plató també afirma que “l’educació és llavors el procés que permet al home prendre consciència de un altra realitat, més que plena, a la que esta cridat, de la procedeix i cap a la que dirigeix. L’home educat compren que esta vida no és sinó un pas, un graó de una cadena de reencarnacions que deu aprofitar-se per a deixar el sensible en favor de lo intel·ligible, fent el mèrit necessari per a superar esta condició corporal de manera definitiva. L’home és enganyat sense ser concient. Viu en el engany, despreocupat e ignorant. Però aquesta situació no es necessàriament definitiva. L’home té mitjans per a escapar d’ella; la raó i l’educació”. Per això per a Plató “l’educació és desalineació, la ciència es alliberació i la filosofia és enllumenament. (Droz 1992). Per a mi, el que vol dir Plató és que sense l’educació el ser humà esta perdut, viu en la completa ignoraria i gràcies al procés educatiu aquesta situació canvia i encamina a l’individu a la comprensió i l’enteniment del món que ens rodeja. Per tant, l’educació és un procés fonamental per a formar a les persones.
Un altre famós autor com n'és Piaget, considera un dret i una obligació dels pares decidir l’educació que s’impartirà als seus fills, per tant deu ser informat de la manera en que es proporciona aquesta en les escoles. Proposa una educació on el xiquet forma un desenvolupament ple de la personalitat humana, basada en l’autonomia, la reciprocitat, el respecte i el compromís. En aquest tipus d’educació existeixen dos formes, l’educació intel·lectual i la moral. Amb tot açò, podem afirmar que cadascú es lliure de rebre l’educació d’acord amb la seva ètica i la seva moral però hi ha uns principis comuns com es desenvolupar la personalitat del individu.
Un altre autor que m’ha cridat l’atenció és Paulo Freire, el qual afirma que “indiscutiblement, l’educació oferida per una societat en la que sers humans que l’habiten condicionen de manera inexorable el grau de llibertat en el que seran capaços de viure. Aquest principi prepara al ser humà per a tenir criteri propi, mirar en sentit crític la realitat que el rodeja i tenir una mínima capacitat de elecció sobre si el que esta ocorrent és bo o roí per al seu desenvolupament integral”. Freire vol dir amb aquestes paraules que es important crear un esperit crític, per a que tot el món jutge per sí mateixa.
També m’ha cridat l’atenció el comentari d’ Erich Fromm que diu que “l’educació és ajudar al xiquet a portar a la realitat el millor d’ell”. I, segons Harvard, el nostre objectiu (el dels educadors) és ajudar als estudiants a establir les connexions entre el que aprenen en l’aula i en les seues vides. La persona educada deuria tindré un conjunt de capacitats; interpretatives, de resolució de problemes i crítiques per ajudar a travessar el món. També, Hostos utilitza un bonica metàfora, ja que diu que educar és fer el que fa l’agricultor amb les plantes, penetrar fins al fons on la planta arrela, per a facilitar que les arrels s’estenguin proporcionant-li el terreny que tinga condicions que l’afavorisquen, la llum, el calor i l’aigua. Cal que la tija creixia recta, evitant canvis bruscos de temperatura. Quan ja esta format i fort, cal deixar la planta al seu lliure albir. Per tant, una volta proporcionada la millor l’educació possible en el entorn adequat, cal deixar que l’individu es desenvolupi amb total llibertat.
Altres definicions com per exemple, la que trobem en la Wikipedia, exposen que l’educació es com un procés bi-direccional mitjançant el qual es transmeten coneixements, valors, costums i formes d’actuar. Aquesta esta present en la paraula, les accions, els sentiments i les actituds. També es defineix com un procés de socialització formal dels individus en una societat.
A més, la RAE la defineix com el desenvolupar o perfeccionar les facultats intel·lectuals i morals del xiquet mitjançant preceptes, exercicis i exemples, etc. Finalment, l’article 3º de la llei d’educació diu que aquest procés que imparteix l’Estat cal que desenvolupi harmònicament totes les facultats del ser humà i fomentarà en ell, l’amor a la pàtria i la consciència de la solidaritat internacional en la independència i en la justícia. El criteri es basarà en els resultats el progrés científic, lluitarà contra la ignorància i els seus efectes, la servitud, els fanatismes i els prejudicis. A més, serà democràtic, com un sistema de vida fundat en la constant millora econòmica, social i cultural del poble. Així com, l’esmenat procés contribueix a la millor convivència humana, aprecia la dignitat de la persona, la integritat de la família, l’interès general de la societat, sustentar els ideals de la fraternitat i la igualtat de drets, evitant privilegis de races, religió de grups, sexe o d’individus. Podem afegir, després d’aquesta lectura, que a través de les estratègies educatives cal preparar a l’individu per conviure en pau dintre de la societat. Totes unides ajuden a l’enteniment integral d’aquest concepte.
Una volta analitzades totes aquestes definicions sobre l’educació, puc dir que al meu parèixer és el procés de socialització del individus mitjançant el qual es produeix una conscienciació cultural i conductual, amb una estructuració del pensament crític i un procés de maduració senso-motor. Per tant, podem arribar a la conclusió que els mestres som models per als alumnes, cal que ensenyem a aprendre, i no es tant important la transmissió de tots els continguts, sinó de com aquestos són ensenyats. El fi de l’educació és la humanització del ser humà, aconseguint la integració i la interrelació de la part cognitiva, espiritual i actitudinal de cada persona. Cal dir que el procés d’aprenentatge es dona a través de la comunicació en els nostres semblants i la transmissió deliberada de pautes, tècniques, valors i records, els quals són imprescindibles per a formar-se en plenitud. L’educació transmet que som únics i que l’enteniment del concepte temps és essencial per a formar els nostres models mentals, és a dir, està intrínsecament relacionat amb l’educació. Podem dir també, que els fins de l’educació estan relacionats amb el destí de l’home i el lloc que ocupa en la naturalesa i, a més, ens basem en els coneixements de les generacions passades per a crear el pensament actual i reflexionar sobre el comportament. L’educació es dona en tots els llocs i per això és espontània, encara que també és important l’educació formal.
Finalment, com a conclusió, considere que és important que els professors desenvolupen una sèrie de capacitats per a transmetre la millor educació i formació als alumnes. Com diu Sabater, amb optimisme podem aconseguir persones ben formades i que siguin posteriorment capaces d’ensenyar a les generacions vinents. Per acabar, m’agradaria afegir que la professió d’educador cal que augmenti el seu prestigi social, ja que és necessari que la societat reconega el seu gran interès, però es un procés que necessita un xicotet esforç per part de tots.
Referencies
Platón: La República. Capítulo VII. Madrid EspasaCalopeS.A. 1973.
Castorina, J. A. y otrosz Piaget en la Educacion. Debate en torno a sus aportaciones. Paidés. México, 1996.
Paulo Freire, Pedagogía del oprimido, México, Siglo XXI, 1994, 45ª ed.
Apunts de Teoria i pràctica del Currículum en l'Educació Física.
No hay comentarios:
Publicar un comentario