La clase

Aquesta magnífica pel·lícula sobre l’educació m’ha fet reflexionar al voltant del paper de l’educador. L’obra està basada en la vida del professor François Bégaudeau, el qual conta la seva experiència personal i per aquest motiu, aborda el tema de l’educació d’una forma molt suggeridora i propera. El fet que el professor intente motivar els alumnes durant tot el curs, dirigir-se a ells amb respecte i fent que raonen i pensen sobre el seu futur i el seu comportament fa la història molt motivant. Diuen que la paciència és un virtut i en aquest cas, em pose en el lloc d’aquest professor i crec que esta fent un gran esforç a cada segon per a no tirar els seus ideals al fem i cenyir-se a explicar el que n’és estrictament necessari. És molt atractiu l’estil de grabació de la pel·lícula, pareix que tinguin una camera oculta en la classe i això provoca que els personatges siguen totalment creïbles. La meua opinió és que abandona tots els estereotips i trau a la llum diferents situacions que, a sobint, es donen amb les famílies d’alumnes d’origen estranger, amb diferent cultura i ideals.

En el film es parla sobre com els processos d’expulsió a voltes són necessaris per a educar, però que no sempre el càstig és la forma més efectiva de canviar el comportament dels alumnes. Cal dir que l’educació no només es dona en les aules, la família té molt a fer fora de l’horari lectiu. Finalment, vull exposar que aquesta obra és una referència a seguir per a molt professors i pot servir com a punt de partida de moltes reflexions al voltat de l’educació. Es essencial ensenyar als professors a crear un esperit crític en els alumnes, per a que puguin desenvolupar la seua personalitat, basada en la integració, la comprensió, l’autoestima i l’autonomia. És, per tant, una tasca molt important que amb experiència i optimisme deuríem dur a terme tots els futurs educadors.