Ken Robinson. Les escoles maten la creativitat.

http://www.youtube.com/watch?v=nPB-41q97zg
Un recomane el video.
Opinió:

La conferència de Ken Robinson m’ha semblat molt interessant. En l’escola i en la vida diària, quan un xiquet fa un comentari estúpid, el renyim dient ”No digues tonteries”. No deuríem renyir al xiquets per un comentari inofensiu i espontani, sinó explicar-los la vertadera resposta, ja que podem establir aquest rebuig cap a l’espontaneïtat. També hem de perdre la por a equivocarmos, ser espontanis més a sovint sense represàlies. A més, sempre que surt algun problema en l’educació, busquem la explicació científica i racional i bloquegem les respostes relacionades en la creativitat i la espontaneïtat. El cas de la ballarina és un gran exemple. Per tant, no només hem d’intentar potenciar la creativitat en els xiquets sinó intentar que aquesta no es perda en l’edat adulta.

Primer comentari: text sobre Jean Paul

Jean Paul no ha rebut una educació des de menut en l'escola, però ha aprés a desenvolupar les tasques domèstiques i del camp, ha cuidar de la seva família, sap utilitzar els recursos materials que té al voltant per a sobreviure etc. No és aquesta conducta una mena d'educació? Es clar que, possiblement, les seves respostes siguen més intuitives que racionals però a la fí, viu com una persona decent i es guanya el menjar dia a dia. El seu món està davant dels seus ulls, no té coneixements sobre altres cultures, religions o estructures sociales, la qual cosa el situa en un estat de desinformació, que segurament fa que siga feliç amb el que té, sense plantejar-se altres qüestions.

Juan Pablo és un xiquet que va a l'escola tots els dies, però no li interessa massa el que li ensenyen. Sap que és important formar-se per a aconseguir un bon treball i també que és necessari aprendre matemàtiques, llengua, geografía etc. El que passsa és que s'esforça el máxim del mínim, és a dir, fa el suficient per aprovar i passar de curs però no li interessa destacar. No sap molt bé que estudiarà, el que si que té clar és que vol fer poc i cobrar molt. El seu interés pel que ens envolta és escàs, a voltes mira la televisió i només llegix un llibre si liu manen en l'escola, per obligació.

Després d'aquesta descripció, no se quin dels dos ha rebut millor educació, si Jean Paul o Juan Pablo. Jean Paul encara que no sap molt be el perquè, però treballa i acompleix les seves obligacions diaries. En canvi Juan Pablo, es regeix per la llei del mínim esforç, ho té tot al seu abast i no sap aprofitar-ho. Ijo em pregunte, quina mena d'educació tenen els xiquets en aquest segle? Esta la societat, la televisió i el consumisme creant xiquets sense educació? Com n'és de difícil canviar la conducta de Juan Pablo?

En la meua opinió, pense que si Jean Paul l'escolaritzaren li farien comprendre millor el món que l'envolta i es tornaria una persona més concient en la seva realitat, amb capacitat crítica i de decisió. En canvi, aconseguir que Juan Pablo augmente la seva motivació cap a l'escola i s'interesse per llavorar un bon futur només es pot fer a través de bons professors que el fagen reflexionar, a més de una conscienciació en l'àmbit familiar.